lunes, 20 de mayo de 2019

Conclusió - 20/05/2019

Per a finalitzar aquest blog, he de dir que esta assignatura m'ha agradat mé del que esperava, al crear un blog tots els die, estaves obligat a posar-te al dia amb els apunts de classe, hi ha pesar de la dificultat que té el català, ha sigut una asignatura molt dinàmica.

També m'ha agradat que se separaren el grup en dos, ja que al ser menys persones, les classes són mes motivadores.


lunes, 6 de mayo de 2019

Aprendre a escriure - 06/05/2019

Hui en classe hem vist un vídeo cridat "Apredre a escriure".


Quant a un resum del vídeo podem dir que Gal·la és una xiqueta de 4 anys que esta aprenent a escriure. El seu pare és el  reporter Pere Renom, i li fa un seguiment durant set mesos gravant tot el procés.
En primer lloc Gal·lia imita tot el que afa el seu pare, va dient oracions en veu alta i escribint-les en un full, encara que no siguen lletres. Després en l'escola comencen amb la lectura, cada xiquet diu una paraula i la resta de companys la repetixen. 

En el vídeo ens expliquen que un xiquet està preparat per escriure quan el seu cervell està desarrollat, un exemple que podem observar amb la germana xicoteta de Gal·la, que encara no té la lateralitat marcada, mentre que Gal·la ja té independència amb els dits, ja controla la pinça, per aixó  ja agafa bé el llapis. 

En l'escola diuen en veu alta l'abecedari, en casa el seu pare liu pregunta, i la xiqueta el diu de memòria incluint els gestos que fa ella i els seus companys. 

El primer contacte amb l'escriptura és amb el seu nom i amb el dels comanys de classe. 

lunes, 1 de abril de 2019

Xarrada "Una aventura de paraules" - 01/04/2019

La xarrada de hui l'han donat dos xiques, professores del segon cicle d'infantil del col·legi CEIP Miguel de Cervantes d'elx. Esta escola funciona molt bé amb el plurilingüisme. 
Han començat la presentació dient:

- Qui som?

Es tracta d'una escola d'integració, acompanyen i dirigixen a xiquets amb necessitats educatives especials. En 3 anys el llenguatge principal és el valencià. A partir dels 4 o 5 anys compensen les hores d'engonals i castellà que haurien d'haver donat amb 3 anys.

- Com els acompanyen amb l'aprenentatge en la L2? 

Es tracta de realitzar activitats motivadores per als xiquets, si fas coses divertides, tindràs mes ganes d'aprendre eixa llengua. Tota la classe esta plena de dibuixos i pictogrames perquè ho entenguen. Si t'agrada una llengua, voldràs aprendre-la.

L'infant s'apropia de les llengues usant la llengua pero a fer cosas interesants. - Vicent Pascual

- Un dia a la nostra escola

Tenen un horari flexible, treballen de forma globalitzada. 
Per la ràtio elevada cal fer agrupaments per a treballar de la forma mes individualitzada possible. Programen activitats que necessiten l'ajuda del tutor i mentres els altres fan una programació lliure també programada pel professor. També realitzen activitats obligatòries com a tallers i altres optatives, que es poden fer o no, és a dir, els donen a triar entre tres i el xiquet ha de triar qual de les tres vol realitzar. 
També van canviar l'entrada en l'aula pels matins, ja que proporcionava estrés tant als pares, xiquets com a professors. Ara els pares entren en la classe a acompanyar el xiquet i acomodar-ho segons les seues necessitats. A açò li van cridar "l'Entrada Amable". 
L'entrada Amable els permet saber com estan els xiquets. Els escolten, miran... Després de l'entrada se'n va a l'assemblea.
En les rutines canten cançons per a adquirir vocabulari, en 3 anys és tot molt oral però en 5 anys ja escriuen la data, el dia de la semana... 
Quant als tallers són activitats amb la mitat del grup on es fan noves propostes. Els tallers que realitzen són: 
- Taller de matemàtiques i informàtica:  Treballen el llenguatge, coneixen nou vocabulari , també realitzen tallers de robòtica on aprenen a programar... 
- Taller de l'art És com la base, és la forma en què els xiquets es poden expressar, poden experimentar amb farina, pintura etc
- Raco de parla "Joc simbòlic": Es quelcom que necessiten, és molt important. Ells necessiten jugar al joc simbòlic. També necessiten tindre joc lliure però abans de fer el joc simbòlic fan tallers de parla com per exemple una representació de teatre.
Cançons Aprenen cançons tots els dies. El cant esta molt relacionat amb l'aprenentatge de qualsevol tipus.
- Titelles 
- Contes : Quelcom indispensable en infantil, ho utilitzen com a recursos
- LletresPresenten les lletres com són, com suenan... Presenten la lectoescriptura. Els xiquets són molt egocèntrics pel que la primera cosa que es treballa és el nom. Amb que lletra comença, com sona cada letra... es poden fer de forma manipulativa amb sal, harina...

Amb 3 anys les lletres es donen de forma manipulativa. 

Amb 4 anys es treballa la còpia de paraules 
Amb 5 anys es comencen a introduir els textos. Ja són capaços de recordar cançons i poemes, posar títols etc.

lunes, 25 de marzo de 2019

Capacitats innates J.Bruner - 25/03/2019

Hui en classe he llegit el text de Bruner i havíem de relacionar-ho amb les 4 capacitats innates:

  1. Acció encaminada a aconseguir un fi
  2. L'adaptació a actuar en àmbits reduïts
  3. L'alt grau de sistematizació de les accions
  4. La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat. 
El primer paràgraf està relacionat amb l'acció encaminada a conseguir un fi. El xiquet va començar de menys a més per a conseguir el seu objectiu, que era poder ser ell l'agent del joc del payasso.

El segon paràgraf està relacionat amb l'alt grau de sistematització de les accions. El xiquet poc a poc anava fixant-se més en el llenguatge de la mare, per aixó ella anava enriquint-lo i a més, ja començava a vocalitzar alguns sons.


El tercer paragraf està relacionat amb l'adaptació a actuar en ambits reduïts. La mare elabora una bastida que serveix a l'infant per a generar el llenguatge, a més el paper del xiquet es actiu perquè intenta canviar els papers, és a dir, agafar el pallasso i imitar el sons.


El quart i últim paràgraf està relacionat amb la capacitat d'abstracció per enforntar-se amb contextos d'espai, temps i casualitat. El xiquet s'enfronta a situacions que abans no hi podia afrontar perquè la mare observa que poc a poc està més actiu en el joc.


Observem en el text que, el xiquet té un paper actiu que va canviant. 

viernes, 22 de marzo de 2019

Escola Bressol - 22/03/2019

El que més m'ha cridat l'atenció del vídeo ha sigut la benvinguda i el Bon dia, ja que els pares entren a la classe tots els matins amb els xiquets i s'estan una estona amb ells fins que s'adapten d'esta manera els xiquets no ploren tant, i poden ensenyar-li als seus pares amb què joguets juguen etc. 
M'ha agradat també la ultima part del vídeo, la llibreta, on els xiquets realitzen els seus dibuixos, apeguen fotografies sobre el que han tire el cap de setmana i tots els dilluns se l'ensenyen als seus companys en classe. 
Em pareix una bona forma de socialitzar i conéixer els seus companys. 
A part de tot açò, la forma en què compten els contes canviant el volum de la veu, l'expressió o els gestos de la cara és el que sempre s'hauria de fer al comptar un conte, i en el tema de l'assemblea la professora tracta de crear un debat entre els xiquets. 
M'ha agradat molt este tipus d'escola. Ja que és una nova forma d'aprendre. Agafa coses tradicionals i les modifica creant un ambient mes favorable per als mas xicotets.

lunes, 18 de marzo de 2019

Carta a les families - 18/03/2019

Bon dia,

Sóc María, la directora del centre "Passos xicotets" volia informar-los de la necessitat de canviar el programa lingüístic del centre. Com tots sabem els xiquets parlen el castellà en les seues cases i quan vénen a l'escola continuen donant totes les matèries en castellà excepte les assignatures d'Anglés i Valencià. Este curs acadèmic, hem acollits xiquets de diferents nacionalitats i no volem que s'assenten exclosos amb l'idioma, per tant volem que hi haja mes hores de valencià i d'Anglés que de castellà. 

L'aprenentatge d'idiomes en l'etapa d'Infantil s'orienta al desenrotllament d'actituds positives cap a la pròpia llengua i mostrant interés per descobrir altres. En la introducció de la llengua estrangera es valora la curiositat i l'acostament progressiu en contextos de comunicació coneguts com per exemple les rutines. 

L'objectiu general plantejat és la millora de la competència comunicativa en l'edat primerenca a través de la immersió lingüística i la interacció amb l'idioma. Volem afavorir les relacions socials i l'autonomia personal a través del joc. 

Per tot açò, pensem que és una necessitat canviar el programa lingüístic del centre, ens agradaria realitzar una reunió perquè podeu vindre i fer-nos qualsevol tipus de preguntes sobre el tema. Pensem que és una oportunitat meravellosa de què els xiquets aprenguen noves llengües des de xicotets

Una salutació ben cordial.

La directora del centre

lunes, 11 de marzo de 2019

Video Vicent Pascual - 11/03/2019

Hui hem vist el vídeo de Vicent Pascual. 
Després en grups de tres vam haver de buscar algun tipus de contradicció entre la llei del plurilingüisme i el que diu Vicent Pascual en el vídeo.



  • Garantir el coneixement dels dues llengües oficials (llei) -> (Vídeo) : cal donar mes importància a tots els llengües que és parlen a Europa. 
  • Imposa és anglés com llengua general (llei) -> (Vídeo) : pensa que cal donar importància a llengües minoritzades 
  • Hem de dedicar mes hores a l'aprenentatge de la llengua minoritzada (vídeo) -> (llei) el temps que hem de dedicar és mínim 25% a valència i castella."

Després de fer esta activitat, la professora ens ha proposat que creiem la nostra pròpia definició sobre els projectes, tallers i racons.

TALLERSsón una forma d'organització espacial i temporal en l'aula d'infantil. Afavorix la socialització, el treball en equip, l'observació, l'experimentació, la motivació i el respecte a la individualitat. 

PROJECTESEl treball per projectes permet que els alumnes posen en pràctica els seus coneixements de manera autònoma i s'involucren en el seu propi aprenentatge

RACONSEls racons es troben en diferents parts de la classe i són un instrument clau per a afavorir la participació de la construcció del seu propi coneixement. Els alumnes aniran lliurement al racó que ells preferisquen una vegada acabada l'activitat plantejada en la classe. Són un espai obert a l'espontaneïtat i a la ruptura del que establix.


lunes, 4 de marzo de 2019

Xarrada Mari Carmen Díez - 4/3/2019

Mari Carmen Díez es va jubilar fa tres anys com a mestra en l'escola d'Aire Lliure a Alacant. Va començar dient que no li pareix bé parlar amb el llenguatge inclusiu ja que perds molt de temps dient el mateix, és a dir, ella no diu els xiquets i les xiquetes, els mestres i maestras... Pensa que cal fer-ho però no en el llenguatge oral. 
Després va parlar sobre el seu llibre "Infancies: Educar i educarse", Mari Carmen Díez ens diu que el llibre esta escrit per ella i per Vicent. L'és de Menorca i ella d'Alacant.

Mari Carmen ens va dir que els elefants que millor saben el camí són les dones mes velles, són les que guien a la bandada, saben on esta el va fregir, el calor... i que ella era l'elefant mes vell de la sala pel que ens anava a servir de guia. 

Ens va comentar també que fa xarrades crides "Infancies" com el titule del llibre sobre normes i limites, el bullying, els deberes... són xarrades per a millorar la societat i la vida dels xiquets, pares i professors. 
És un error no tractar els xiquets com a persones, i per veure tan vulnerables no parlar-los sobre la mort, l'amor, la belleza... els veiem molt contents i no volem fer-los patir, però no deixen de ser persones que també patixen per la perduda d'algú i ells no saben assumir-ho, no saben el que senten.

Un altre dels temes tractats en la xarrada va ser el temps que tenen els xiquets lliures al dia, és a dir, els xiquets van molt accelerats, no tenen temps de no fer res, no els deixem ni respirar. Ens va parlar sobre la bastimentada emocional, és a dir, hem de deixar els xiquets fer el que ells vullguen sempre que estiguen en un entorn segur i controlar-ho. Però els adults no hem de ficar-nos en el seu joc. No és el mateix educar que distraure, és més fàcil donar-los als xiquets un telèfon mòbil perquè este entretinguts i no molesten. 
No va comptar l'exemple d'una xiqueta, a partir de les vivències que ella tenia crega el seu propi joc. La xiqueta estava rascant el sòl a quatre pota, la mestra li pregunta Que estes jugant a gossos? i la xiqueta li respon enfadada NO! Sóc una gossa. La xiqueta no estava jugant, estava imitant i experimentant.

També va comentar que una cosa és quan un parla, vol que els altres escolten i una altra cosa és en una escola infantil, els xiquet escolten per a aprendre, ja que ells no saben res

Ens va posar un exemple, en la classe estaven parlant d'Art. Un dels xiquets diu que Mickel Jackson esta mort. La professora li diu que no té res a veure això amb l'Art i el xiquet li contesta que ella esta parlant de coses boniques i Mickel Jackson fa coses lletges, la professora li diu que per que diu això, que balla i canta molt bé, el xiquet li respon que el seu germà li va comptar que es va operar molt, que no volia ser negre, volia ser blanc. Llavors els xiquets inconscientment estan aprenent quelcom. Un comentari que no vènia a conte , ha servit per a aprendre per mitjà de l'escolta.

Escoltar en l'escola suposa un canvi permanent, el xiquet ha d'anar a escola només a escoltar. Un altre exemple que Mari Carmen Díez va comentar va ser que hi havia una xiqueta que va ser a classe trista perquè a la seua mamella se li havia mort el bebé que tènia dins de la panxa. Van parlar sobre este tema tots en classe i es van donar diversos casos semblants. Alguns pregunten Com es mor un xiquet dins de la barriga?, un altre diu que li dóna molta pena, i un altre diu que e roín que es muira un xiquet que no ha nascut però que seria pitjor que es morira un xiquet de 5 anys com ells. Este tema val la pena parlar-ho en classe si veu algun xiquet amb alguna preocupació. Han de patir tots, no sols la xiqueta, la xiqueta se sentirà acompanyada i mes tranquil·la. Açò servix per a tractar temes que passen en la vida.

Finalment, li van realitzar una sèrie de preguntes com Perquè va decidir ser mestra? Ella volia estudiar Psicologia, però com era pobre , es va ficar a magisteri. Sa mare era professora. La primera vegada que ella va entrar a una aula tenia 48 xiquets de diferents edats. Ella va organitzar un sistema de pissarres, quan ella estava amb els més menuts, els mitjans feien exercicis i els majors llegien. Quan ella estava amb els mitjà, els majors li comptaven contes als més xicotets etc. Ella tenia 19 anys i la directora només volia que els xiquets feren comptes i cal·ligrafia, els xiquets es van donar compte d'açò i encara que ella va seguir amb el seu sistema de pissarres quan arribava la directora, els xiquets sense que ningú els diguera res treien els seus quaderns de cal·ligrafia i comptes, perquè no li renyiren a la professora.

Li van fer també una altra pregunta sobre que pensava de les tecnologies en infantil, ella va respondre que les pantalles no deurien d'estar prohibides en l'aula, han d'estar, però no han de ser el més important. No es deuen d'utilitzar com a entreteniment, però si que servixen com salvamiento. Ens va posar un exemple, en la classe estaven treballant la família, i estaven aprenent balls típics de les ciutats d'on eren els pares dels xiquets, i un d'eixos balls era el tango. Com no tenien ni idea dels passos els van buscar per Internet.

miércoles, 27 de febrero de 2019

Hem deixat anar les regnes? - 27/02/2019

Hui hem llegit per grups un text sobre el llibre de Mari Carmen Díez "Infancies: Educar i educarse". Cada una dels components del grup vam llegir un paràgraf, realitzem una reflexió de la lectura del text en veu alta i finalment pensem una frase que podíem realitzar-li a l'autora del llibre per a fer-li en la xarrada del dilluns. La nostra pregunta va ser:

- Sabem que des dels centres s'ha de treballar per a corregir aquestes conductes no desitjades, però hem de tindre en compte que també cal treballar des de les families, que molts pares treballem llargues jornades. Quines pautes podríem dona-li als pare o a les perones que major temps passen amb els xiquets?

viernes, 22 de febrero de 2019

Portfolio - 22/02/2019

Hui hem vist un exemple d'un portfolio europeu de les llengues. I després hem contestat a estes preguntes en grups de treball.
  • Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?
El portfoli Europeu de les llengües, es promogut per el consell d’Europa, és un document que pretén aconseguir que els xiquets i xiquetes que estan en contacte i aprenent diferents llengües. D'aquesta manera, puguin plasmar l'aprenentatge d'aquestes en un portfoli que poden portar amb si perquè siguin conscients de les diferents formes de comunicar-se i veure el món d'una manera positiva per a ells.
  • Quins són els seus components? Proposa'n una breu descripció
En primer lloc ens trobaríem amb una portada, on trobaríem el nom i dades de l'alumne i la decisió sobre les llengües objecte de tractament, en aquesta decisió serà on el nen assigni cada color a cada llengua per a després poder veure quina acció domina en cada llengua.

En segon lloc tenim la biografia de llengües, aquesta seria la part gran del document. Aquí el nen podrà parlar de les persones importants de la seua vida. Les coses que fa en les diferents llengües, els Jocs que sap en diferents llengües, els seus viatges, el que li agrada, estan totes classificades amb els colors que anteriorment ha col·locat en la portada.

En tercer lugar tenemos el Passaport de llengües, donde encontramos Dades dels centres on ha assistit, el Quadre de progressos d'acord amb els nivells de referència del MECR y les Situacions de comunicació en els diferents àmbits. La finalidad de este apartado es establecer el nivel de competencia que ha adquirido el alumnado en cada una de las lenguas.

I finalment, trobem el dossier on estan totes les activitats que ha anat realitzant diàriament tant a l'aula com fora d'aquesta. Això permet que el xiquet puga identificar quines activitats li ha servit més.
  • Quines en són les funcions?
Algunes de les funcions que podem dur a terme amb aquest document seria que els xiquets i xiquetes siguen conscients del coneixement diari que aprenen, que adquirisquen la possibilitat de comentar-los i reflexionar sobre aquests. A part ajuda a descobrir noves llengües i noves cultures de tal manera que es potencien les actituds respecte a aquestes.

REFLEXIÓ

Hem trobat utilitat perquè té totes les característiques perquè un niño/a puga aprendre a identificar diferents llengües i adquirir coneixements.

lunes, 18 de febrero de 2019

El Cervell bilingüe - 18/02/2019

Avui hem vist un vídeo de Ferran Suay i hem contestat a unes preguntes:


  • El bilinguisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?
No, abans del segle XX no es considerava positiu
  • A quina o quines edats es pot parlar d'un bilingüe primerenc?
Segons l'autor, abans dels 5, 7 o 12 anys
  • Després de les anàlisis cientifiques realitzades, quins sòn els advantatges que se'ls poden atribuir als individus biingües?
Els avantatges són que resolen amb més facilitat els problemes i els desavantatges que hi ha menys fluïdesa i menys vocabulari que quan es parla una sola llengua.
  • Com relaciones l'expressió "Ambient enriquit" amb la situació del bilinguisme?
El gros del cortex cerebral estava realacionado amb el tire de que els ratolins es criaren en un ambient enriquit o no, un ambient enriquit significa que té mes estímuls i que han de fer mes esforços cognitius per a sobreviure i desenrotllar-se. Açò té molt a veure també amb el bilingüisme, segons el lloc on vives, pots parlar només una llengua, dos o tres.


També vam haver de contestar aquestes preguntes i posar-les en comú amb la classe:
  • Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1?
    • Quant a l'alumnat
En un programa amb L2 com a llengua vehicular dels alumnes serien bilingües en canvi en un programa amb llengua vehicular L1 serien monolingües
    • Quant al professorat
En un programa amb L2 com a llengua vehicular els professors haurien de ser o valencianoparlants o bilingües, han d'estar capacitat per donar una classe en una altra llengua, en canvi, amb la L1 no necessiten cap capacitació.
    • Quant als objetius
En un programa amb L2 els objectius serien que parlen les dues llengües, en canvi, amb L1 és la Assimilació i pèrdua de la llengua pròpia.

Conclusió - 20/05/2019

Per a finalitzar aquest blog, he de dir que esta assignatura m'ha agradat mé del que esperava, al crear un blog tots els die, estaves o...