Hem deixat anar les regnes? - 27/02/2019

Hui hem llegit per grups un text sobre el llibre de Mari Carmen Díez "Infancies: Educar i educarse". Cada una dels components del grup vam llegir un paràgraf, realitzem una reflexió de la lectura del text en veu alta i finalment pensem una frase que podíem realitzar-li a l'autora del llibre per a fer-li en la xarrada del dilluns. La nostra pregunta va ser:

- Sabem que des dels centres s'ha de treballar per a corregir aquestes conductes no desitjades, però hem de tindre en compte que també cal treballar des de les families, que molts pares treballem llargues jornades. Quines pautes podríem dona-li als pare o a les perones que major temps passen amb els xiquets?

Portfolio - 22/02/2019

Hui hem vist un exemple d'un portfolio europeu de les llengues. I després hem contestat a estes preguntes en grups de treball.

• Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?

El portfoli Europeu de les llengües, es promogut per el consell d’Europa, és un document que pretén aconseguir que els xiquets i xiquetes que estan en contacte i aprenent diferents llengües. D'aquesta manera, puguin plasmar l'aprenentatge d'aquestes en un portfoli que poden portar amb si perquè siguin conscients de les diferents formes de comunicar-se i veure el món d'una manera positiva per a ells.

• Quins són els seus components? Proposa'n una breu descripció

En primer lloc ens trobaríem amb una portada, on trobaríem el nom i dades de l'alumne i la decisió sobre les llengües objecte de tractament, en aquesta decisió serà on el nen assigni cada color a cada llengua per a després poder veure quina acció domina en cada llengua.

En segon lloc tenim la biografia de llengües, aquesta seria la part gran del document. Aquí el nen podrà parlar de les persones importants de la seua vida. Les coses que fa en les diferents llengües, els Jocs que sap en diferents llengües, els seus viatges, el que li agrada, estan totes classificades amb els colors que anteriorment ha col·locat en la portada.

En tercer lugar tenemos el Passaport de llengües, donde encontramos Dades dels centres on ha assistit, el Quadre de progressos d'acord amb els nivells de referència del MECR y les Situacions de comunicació en els diferents àmbits. La finalidad de este apartado es establecer el nivel de competencia que ha adquirido el alumnado en cada una de las lenguas.

I finalment, trobem el dossier on estan totes les activitats que ha anat realitzant diàriament tant a l'aula com fora d'aquesta. Això permet que el xiquet puga identificar quines activitats li ha servit més.

• Quines en són les funcions?

Algunes de les funcions que podem dur a terme amb aquest document seria que els xiquets i xiquetes siguen conscients del coneixement diari que aprenen, que adquirisquen la possibilitat de comentar-los i reflexionar sobre aquests. A part ajuda a descobrir noves llengües i noves cultures de tal manera que es potencien les actituds respecte a aquestes.

REFLEXIÓ

Hem trobat utilitat perquè té totes les característiques perquè un niño/a puga aprendre a identificar diferents llengües i adquirir coneixements.

El Cervell bilingüe - 18/02/2019

Avui hem vist un vídeo de Ferran Suay i hem contestat a unes preguntes:

• El bilinguisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

No, abans del segle XX no es considerava positiu

• A quina o quines edats es pot parlar d'un bilingüe primerenc?

Segons l'autor, abans dels 5, 7 o 12 anys

• Després de les anàlisis cientifiques realitzades, quins sòn els advantatges que se'ls poden atribuir als individus biingües?

Els avantatges són que resolen amb més facilitat els problemes i els desavantatges que hi ha menys fluïdesa i menys vocabulari que quan es parla una sola llengua.

• Com relaciones l'expressió "Ambient enriquit" amb la situació del bilinguisme?

El gros del cortex cerebral estava realacionado amb el tire de que els ratolins es criaren en un ambient enriquit o no, un ambient enriquit significa que té mes estímuls i que han de fer mes esforços cognitius per a sobreviure i desenrotllar-se. Açò té molt a veure també amb el bilingüisme, segons el lloc on vives, pots parlar només una llengua, dos o tres.

També vam haver de contestar aquestes preguntes i posar-les en comú amb la classe:

• Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1?
• Quant a l'alumnat

En un programa amb L2 com a llengua vehicular dels alumnes serien bilingües en canvi en un programa amb llengua vehicular L1 serien monolingües

• Quant al professorat

En un programa amb L2 com a llengua vehicular els professors haurien de ser o valencianoparlants o bilingües, han d'estar capacitat per donar una classe en una altra llengua, en canvi, amb la L1 no necessiten cap capacitació.

• Quant als objetius

En un programa amb L2 els objectius serien que parlen les dues llengües, en canvi, amb L1 és la Assimilació i pèrdua de la llengua pròpia.

La LOMCE segons TONUCCI - 13/02/2019

Després del visionat d'aquest vídeo del qual haviem de treure una sèrie de preguntes, el meu grup ha seleccionat aquestes quatre.

• Com afirma el Sr. Wert: Hi ha '' assignatures importants i altres que distreuen ''?

No hi ha disciplines importants o secundàries, el sistema educatiu actual està dissenyat per tenir pocs alumnes, segueix sent una escola complementària com antigament que li dóna prioritat al llegir i escriure. S'hauria d'obrir més el ventall per a tothom amb noves formes d'aprendre.

• Què significa educar en la diversitat? ¿Millor separem paper Rendiment?

La diversitat és tot el contrari a l'exclusió. Tots els xiquets tenen el mateix dret a anar a la mateixa escola, molts diuen que el nens amb dificultats poden retardar als altres xiquets i xiquetes però no estan en el cert, ja que els van a aportar més del que perdran. Els nens han de compartir experiències.

• Per què és important l'educació publica?

Una educació ha de ser pública, cal reduir les inversions en l'educació per comprometre el futur

• Per Què és important l'educació?

L'educació és bona tant per als fills com per als pares, ja que té una relació amb la felicitat. La felicitat d'una persona esta connectada amb la realització dels seus desitjos. 

L'alumnat nouvingut - 11/02/2019

Per finalitzar la part teòrica, la professora ens ha proposat realitzar aquesta sèrie de preguntes sobre "L'alumnat nouvingut"

• Què en penseu?

Els alumnes nouvinguts no saben parlar cap de les nostres llengües, de manera que és important intentar adaptar-nos a les seves necessitats i ajudar-los en tot el possible

• Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?

Si, S'haurien elaborar plans individualitzats per a cada xiquet

• És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

Jo crec que haurien d'aprendre en principi a parlar la llengua principal i després la llengua minoritzada

• És convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula? 

Pot ser una cosa molt difícil, portar la llengua del xiquet a l'aula però és el més convenient perquè s'integri millor en la classe amb els seus companys

Des del sud valencià - 8/02/2019

Avui a la classe pràctica hem llegit un text anomenat "Des del sud valencià. Escrits de resistència i esperança". En primer lloc, vam llegir el text individualment, després ho vam llegir en veu alta per grups on he estat receptora, després vam dir el que ens semblava el text i el vam posar en comú amb tota la classe. En aquest cas la portaveu del meu grup va ser Lorena.

Aquest text no està escrit en la meva primera llengua pel que m'ha costat una mica més entendre-ho.

En aquest cas la lectura oralitzada m'ha servit una mica més per entendre el text. Però també m'ha vingut bé la lectura individualitzada en primer lloc i la lectura oralitzada en segon lloc.

REFLEXIÓ: 

Aquest text té la seva part de raó ja que nosaltres com a professionals hem d'estar molt ben formats per poder formar els nens. Penso també que s'hauria d'ensenyar d'una altra manera diferent, més pràctica, és a dir, aplicar el que donen a les escoles a la vida real.

Aquest text posa al professor com una màquina de saviesa però això no és totalment cert, ja que tots els dies s'aprèn alguna cosa nova. Un professor no pot saber tot, ha d'estar ben format, però no és déu.

L1 i L2 - 04/02/2019

Avui hem realitzat algunes preguntes a classe, teniem que contestar-les per parelles i després les hem posat en comú algunes d'elles a classe. Aquestes preguntes són:

• Què entens per primera llengua (L1)?

La primera llengua (L1) és la que aprens només néixer. La llengua que s'aprèn al nucli familiar

• Es pot tindre més d'una primera llengua?

Si, pot ser que la mare parli una llengua i el pare altre diferent. Per exemple: La mare pot parlar castellà i el pare anglès, de manera que el nen tindrà dues primeres llengües.

• Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?

No, no sempre és exacta, ja que el xiquet pot criar-se amb el pare o un altre familiar en lloc de amb la mare

• Què vol dir llengua preferent?

La llengua preferent és la que sempre utilitzem i parlem

• Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

Si, si es canvien les necessitats socials es poden canviar la llengua preferent

• Què entens per segona llengua (L2)?

La segona llengua (L2) és la llengua que aprenem a part de la primera llengua.

• Qué entens per bilingüisme?

Bilingüisme és quan parles dos idiomes

• Què entens per multilingüisme?

El multilingüisme és quan es parlen diverses llengües en un mateix territori

• Què entens per plurilingüisme?

El plurilingüisme és quan un individu controla mes de dues llengües

"La consideració social de la L1 de l'alumnat és un factor decisiu a l'hora de planificar l'educació bilingüe" (W. Lambert, 1974)

Això vol dir que el prestigi social que té la primera llengua de l'alumnat, si aquesta és prestigiada s'usés molt, per la qual cosa a l'escola utilitzés una llengua no prestigiada com és l'exemple del valencià. La primera llengua com el castellà la podem veure en els mitjans de comunicació, al carrer ...

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentge dels xiquets i les xiquetes la llenua minoritzada." (Lambert, 1981)

Hem de prioritzar les llengües minoritzades ja que són les llengües que els xiquets no van a escoltar a casa ni en els mitjans de comunicació. L'únic lloc on la aprendran és a l'escola.